dijous, 24 d’abril de 2014

TRANSPORTISTES , ORDINARIS I TAXISTES

  TRANSPORTISTES , ORDINARIS I TAXISTES


Principis del segle XX
Cedida Família Codina-Folgarolas.

El servei de transport al poble, sobretot a principis del segle XX va ser molt important.
Era una feina dura que exigia molts esforços. No hi havia horari per a fer els encàrrecs al recader. La gent es podia presentar a casa amb un paquet encara que ja fos entrada la nit.
Només tenien un dia de festa a l'any: per Sant Antoni. I si el recader queia malalt, algun membre de la seva família l'havia de substituir perquè els encàrrecs no entenen de malalties.
També assumien feines "compromeses". Per exemple, era costum que després del casament, els nuvis passessin la nit en un hotel de Barcelona, però les parelles es cuidaven prou de dir a ningú el lloc on s'allotjaven. Era costum també que el carreter els baixés les maletes des del poble fins l'hotel, així que en tornar es veien sotmesos a pesats interrogatoris familiars, sobretot per part de les mares que volien saber si els nuvis havien arribat bé, si l'hotel era bonic... però els carreters havien de fer honor a la seva lleialtat i guardar silenci.
Una altra de les seves tasques era la venda de loteria. Aquí sí que se'ls girava feina perquè havien d'anar a buscar a diferents establiments els números que la gent els havia demanat i no era pas tan fàcil de trobar-los. A més no era gens correcte que expliquessin a quin afortunat li havia tocat un premi, ni a quant ascendia la quantitat cobrada.
Pel que fa als honoraris que cobraven, se sap que al 1909 portar una carta a un determinat domicili de Barcelona costava 1 ral, l'any 1929 aquest mateix encàrrec costava 50 cèntims i l'any 1969 ja valia 10 pessetes. Els paquets tenien un cost més elevat, sobretot el dels medicaments que arribaven diàriament dels laboratoris.
S'agrupen formalment al gremi de carreters l'any 1924, tot i que anteriorment (des del 1914 com a mínim) ja organitzaven festes pel dia de Sant Antoni Abat. (Més informació a l'apartat de festes, Sant Antoni Abat).

  Em sembla adient adjuntar un escrit que en Pere Vall i Viladés que va aparèixer al Breny del maig de 1982, al número 82.



Per ordre alfabètic:

ALMODA, JOAN

1936
Programa de Festa Major.


BOU I CARNÉ, JOSEP
En Josep Bou es dedicava fonamentalment al transport de pedra des de les pedreres a les fàbriques, però el seu camió no descansava mai. Els caps de setmana el camió passava de transportar pedra a portar veïns del poble d'excursió.































Carregant pedra al camió, a la pedrera de Cornet
Cedida Margarida Bou.

 Un dels detalls que ens han deixat les imatges són les sortides dels dies festius. Al poble, com a molts altres indrets, els amics i les famílies, utilitzaven els camions per a desplaçar-se en les seves sortides.



Imatges dels anys 1946 i 1947.
Cedides Margarida Bou.


Cedides Margarida Bou.



 Sortida a la Font dels Monjos, a Montserrat.
 Sortida a la Font dels Monjos, a Montserrat. 
 Sortida a la Font dels Monjos, a Montserrat.
Cedides Margarida Bou.

  Com a representant del gremi de transportistes i carreters, va ésser abanderat en la festa de Sant Cristòfol de l'any 1955.





1955 festa de Sant Cristòfol.
Cedides Margarida Bou.

CADEVALL I SERRACANTA, AMADEU
                                                                                    L'Amadeu Cadevall i Serracanta (més conegut       com "El Madeu"), després d'haver treballat un          temps a l'Agència Moll, es va establir pel seu             compte com a transportista cap a l'any 1918.
  Era molt puntual i responsable, així que la gent va acabar per anomenar-lo "L'Ordinari de Manresa".
  Amb un carro de tres cavalls recollia els paquets de Manresa i els repartia pel poble.
  Em de recordar que en aquell temps encara no s'havia construït el pont sobre el Llobregat, per tant cada dia havia de creuar el riu per l'anomenat "pas dels carros". Era un pas fet de pedres, situat una mica més amunt de "La Fabriqueta".
  En períodes de sequera no hi havia cap problema, però el nostre riu, de tant en tant fa alguna gran crescuda, llavors la feina es complicava molt.
  Calia baixar del carro per ajudar els animals a creuar el riu, sovint amb les aigües gelades que empenyien amb força.
  Més d'un cop havia hagut de demanar ajuda als seus antics companys de cal Moll per a poder desencallar el carro o tibar del bestiar.
  El 8 de setembre de 1923, el dia que es va inaugurar el pont, l'Amadeu juntament amb els seus companys carreters van creuar per darrera vegada el riu pel pas de carros, acomiadant-se simbòlicament dels temps durs i els esforços.
  Però aquella alegria com a carreter la va poder gaudir poc més d'un any perquè la seva dona es va posar molt malalta i, per poder fer-se càrrec de les despeses mèdiques, en Madeu va haver de vendre els seus cavalls ja que era tot el capital de què disposava.

CAL MOLL

  Els pioners, com a transportistes, al poble foren la família Moll.



  Va ser una empresa coneguda i important al poble. Fins i tot entomaven encàrrecs de considerable envergadura. Guaiteu si no la caravana que l'Agència Moll va haver de muntar el dia 6 de febrer de 1910, per a poder transportar una peça d'acer fos de 13.000 quilos que es va elaborar a la fàbrica d'elèctrodes  adquirida per la Companyia Fabril de Carbons Elèctrics (més coneguda com "Els Carburos").


1910
Imatge del llibre "Història gràfica de Sant Vicenç de Castellet 1890-1936"
Cedida per Jordi Suades.

  En morir el senyor Moll, la seva vídua es va encarregar de regentar el negoci, més tard ho van fer els fills.

En Vicenç Pons i alguns companys.


 Anunci al programa de Festa Major de l'any 1936


Anunci al programa de Festa Major de l'any 1945 

1948 Revista Castellet, número 15.

1949 Revista Castellet, número 37.

1949 Revista Castellet, número 39.

1953 Revista Castellet, número 100.


  L'edifici de Cal Moll va ser un dels més emblemàtics del poble. Al carrer Gran entre l'avinguda Secretari Canal i el carrer Armengol, era tot un símbol de les cases benestants de l'època.
  Va ser enderrocat i el nou edifici que es va construir en aquell emplaçament es va batejar amb el nom del seu predecessor. Cal Moll.
  Heus aquí un reportatge gràfic de l'enderroc que ens fa arribar la Sara Preñanosa.


























CODINA, JOAN
En Joan Codina, fill de la Pepa que tenia la bodega a la plaça Clavé, va començar com a taxista als anys cinquanta. Durant un temps es va associar amb en Magí Bartumeus.
En casar-se amb la Vicenta Figueras, van obrir el bar cal Codina. La Vicenta portava la cuina i el bar i en Joan, quan no tenia feina amb el taxi, també hi treballava com a cambrer.



En Joan, amb el seu primer taxi, davant de ca la Pepa, acompanyat del seu pare i del Magí.
Cedida família Codina Fanega.




Anys quaranta.
En Joan Codina i en Magí Bartumeus.
Cedida família Codina Fanega.
Anunci al programa de la Festa dels Carreters
de l'any 1952.



Als anys cinquanta, el taxi del Joan era un vehicle molt més modern.
Imatge del taxi a la plaça Clave, davant de cal "caramelero".
Cedida família Codina Fanega.

CODINA, MANEL (cal Mingo)
CODINA, SISCU
Es dedicaven, fonamentalment a transportar la carn de l'escorxador i la repartien pel poble, a les carnisseries.


Anys setanta. Manel Codina.
Cedides família Codina Folgarolas.
Anys setanta.
Siscu Codina.
Cedida família Codina Folgarolas.


DE DIEGO, FRANCISCO
  En Francisco de Diego es dedicava al transport de terra i grava. Treballava amb un carro, arrossegat generalment pel burro conegut com el "burro de cal Caranyes".
A més d'aquesta feina, es va associar amb el seu cunyat i va fundar la Foneria Solvas.
En Francisco a l'esquerra de la imatge.



Cedida Paquito de Diego.


FARRÉ, FRANCESC

  Un dels últims transportistes del poble és en Francesc Farré i Biosca. La feina d'ara és força diferent a la d'anys enrere. La gent no acostuma a anar a buscar els transportistes com es feia abans perquè hi ha grans agències que han anat ocupant aquest terreny.
  Però aquestes agències necessiten personal per a fer la feina i, sovint, treballadors autònoms, com ara en Francesc, reben els encàrrecs.
En Francesc Farré, a més de treballar a la botiga ha estat un dels membres més actius del gremi de carreters.
  Va treballar molt de temps com a transportista. Un dels encàrrecs que va tenir, fent aquesta feina, va ser el de transportar la gran lona blava que cobria el terra de l'estadi olímpic de Montjuïc durant la inauguració dels jocs olímpics de Barcelona, de 1992. 
  Aquesta lona es va fer a les instal·lacions de Cal Balet i una de les dones que la va confegir va ser Maria Carme Mohedano.



GARRIGA

                                                     Anunci al programa de Festa Major de l'any 1945. 


CRISTÒFOL NOGUERES


1936
Programa de Festa Major

PERET DELS TORRENTS


 En Peret amb el seu fill.
En Peret amb el seu fill i uns amics.


PIQUÉ, JAUME



PONS, VICENÇ


  En Vicenç Pons, fou un dels treballadors de l'agència de transports Moll. Hi va començar el dia 21 d'octubre de 1946. Va conduir un camió els primers dos anys, després durant 24 anys va repartir carn amb el carro i , quan van desaparèixer les cavallerisses, va conduir el camió 7 anys fins a Barcelona. Es va retirar l'any 1979.

  Quan va entrar a Cal Moll cobrava 125 pessetes per 12 hores diàries de treball.
  Al llarg d'aquells anys també s'havia encarregat de portar el carro per als enterraments a Sant Vicenç i als Condals. Com que el paviment de la carretera estava asfaltat, per tal que els cavalls no rellisquessin i caiguessin els posaven uns sacs als peus.
  També era l'encarregat de portar els músics fins al Castellet per la diada del 8 de setembre. Més d'un cop, al llarg del trajecte algun músic es marejava i, en arribar, tocava com podia.

PREÑANOSA I CULELL, FRANCESC

    Francesc Preñanosa i Colell que cada dia omplia el seu farcell i, amb el Carrilet, feia "recados" entre Manresa i Sant Vicenç de Castellet.
  En Francesc havia nascut a Manresa l'any 1880, però als 7 anys es va traslladar a viure amb la seva família al nostre poble.
  Va ser alumne del mestre Massana fins als 14 anys, edat en què es va posar a treballar com ajudant del seu pare que era el sabater del carrer Gran.
  Després de fer el servei militar va entomar, voluntàriament i sense rebre cap retribució, la tasca de recader, feina que va desenvolupar fins als 74 anys.








RIBALTA, MONTCUNILL, RAMON


En Ramon Ribalta i Montconill, propietari de l'establiment de Cal Conillet, substituí el senyor Garriga com a ordinari del poble.
En Ramon feia el transport només entre Manresa i Sant Vicenç. Anava sempre amb el seu tricicle que duia al davant un carretó per a posar els paquets.
S'hi va dedicar molts anys i l'ajudava el seu fill Antoni Ribalta i Aguado.








SANTACREU I PASQUAL, JACINT (el Cintet de la barca)

  Abans no es construís el pont sobre el riu Llobregat, a principis del segle XX, la gent el creuava gràcies a la palanca. Però de tant en tant una riuada s'enduia la palanca. Llavors es va posar en funcionament el servei de barques. N'hi va haver vàries al llarg dels anys. Totes es llogaven a l'Ajuntament de Barcelona.
  Cada vegada que desapareixia la palanca aquest servei es feia imprescindible per anar d'una banda a l'altra del riu.
  Hi va haver diferents barquers: en Grinyó, en Ripoll.... i Santacreu.
  En Jacint Santacreu va néixer a Santa Maria d'Oló l'any 1888. Els seus pares van venir a fer d'ermitans a Castellet. En arribar portaven en Cintet de 2 anys i un nadó. Després van tenir 6 fills més.
  Va començar a treballar de mosso als 8 anys. Mai no va anar a escola i, el poc que sabia ho va aprendre treballant a Sant Joan de Baix. Va ser soci i protector de la Coral l'Estrella.
L'any 1912 es va casar amb la Marieta de Cal Tres Menes i van tenir dues nenes.



  Entre els anys 1915 i 1921 va fer de barquer.
  A la barca hi havia espai per a 10 persones (comptant el barquer) i un gos que sempre l'acompanyava.
  El trajecte valia 10 cts. l'anada i 15 cts. anada i tornada.
  Però la barca no només servia per a transportar la gent a banda i banda del riu. Es podia llogar per a fer passejades familiars, d'amics o bé un romàntic trajecte per a enamorats.
  

Tenia un tros de barraca on s'aixoplugava de la pluja, el fred o el sol a l'estiu. Allí hi tenia aigua, una bota de vi, una màrfega i un grapat d'eines per si calia arranjar la barca.

  La vida del barquer i les seves travesses no sempre eren tan plàcides com podria semblar. De vegades el riu baixava picat i no només era moguda la travessa, si no que més d'un cop va haver de demanar auxili per tal que li llancessin cordes i poder remolcar la barca.
  Com a curiositat comentar que, els dies que el riu baixava més picat, com que no es podia fer el trajecte, la gent s'havia hagut de quedar a dormir a casa del barquer. 
  Després va treballar de picapedrer i al camp. Amb molts sacrificis, l'any 1927 va construir una casa per a ell i la seva família.
  Va morir l'any 1968. 



SELLARÉS, PACO
En Paco Sellarés feia de taxista.


Cedida Margarida Bou.


SOLER, MATIES

   En Maties Soler, en un escrit que va fer a la revista "El Breny", explicava que va començar la feina de recader un dia de maig de 1948, en substitució del senyor Lluís Bartumeus,
  Explica que era una feina dura i més als anys de la postguerra. Hi havia molta pobresa i la gent del poble que tenia familiars a Barcelona els enviava queviures ja que a ciutat era difícil d'aconseguir-ne.
  El problema era "la brigadilla" que els perseguia i els prenia els paquets. De vegades però, si els donaven alguna mena de gratificació no els tocaven la mercaderia i els deixaven via lliure.

  "El recader Maties", com es coneixia al poble, agafava el tren diàriament cap a Barcelona. Hi havia tants "recaders de farcell" que tenien un vagó per a ells.Primer carregaven tots els paquets al furgó i després anaven al vagó dels recaders.
  El seu trajecte arribava fins a Arc de Triomf. Allí  descarregaven els seus paquets. Hi havia molta camaraderia i tots s'ajudaven. Llavors transportaven els paquets fins al Centre de Recaders i des d'allí feien el seu repartiment. Però aquest centre no era gratuït. Als anys quaranta es pagaven 30 pessetes mensuals pel lloguer de l'espai i un ral per cada paquet que hi entraven. Amb el temps aquests preus van anar augmentant.
  Recorda en Maties que el repartiment, al principi, es feia carregant tots els paquets en un farcell que duien a l'esquena. Era una feina feixuga i molt pesada. Amb els anys ell, com els seus companys, va poder adquirir una bicicleta. Anar amb bicicleta entre el trànsit de la gran ciutat sovint era ben perillós, però ell estava content perquè en tots els anys que va estar fent aquesta feina només en va tenir un i va ser lleu.
  El menjar era un dels transports més habituals. Pollastres, conills... I això augmentava en les diades properes al Nadal o al dia de Pasqua (repartint les mones).
  De vegades els tocava repartir comandes molt delicades i d'altres vegades repartien encàrrecs que els exigia molta discreció. Llavors, diu en Maties, calia fer-se el cec i el mut.
  Una de les contrarietats més freqüents era el robatori de les bicicletes. A ell li en van arribar a robar quatre.
  Com a anècdota més angoixant recorda el dia que va perdre la cartera dels encàrrecs. Aquell dia hi duia documents oficials, dècims de loteria, tres passaports i una considerable quantitat de diners en efectiu. Van ser unes hores de molta angoixa. Però en arribar al Centre de recaders es va trobar amb un taxista que l'esperava. Havia trobat la cartera i li havia anat a portar.

  En Maties es va retirar als 65 anys, després de 20 anys de fer aquesta feina i va traspassar el seu treball i la clientela al Sr. Ramos. 

SUAU

  Una altra família que es va dedicar al transport com a "ordinaris" o "recaders" al poble varen ser els Suau.
  


  En Joaquim Suau i Ribera va néixer a Sant Vicenç 
l'any 1887 i va començar treballant al tèxtil
com a filador, però el 1905 va ser un any
conflictiu per aquesta indústria.
  A causa de les vagues que van tenir lloc
a la fàbrica de Can Mercader, va tenir problemes laborals i va haver de deixar la feina.
  Llavors es va posar a fer de recader fins l'any 
1936 quan, amb l'inici de la guerra civil, es retirà de la feina.
  









 El seu fill, Francesc Suau va començar a treballar
ajudant el pare l'any 1925.
  Ell va seguir fent la feina 40 anys. L'any 1965 es va haver de retirar per motius de salut.



  A la fotografia de la dreta, en Francesc Suau muntant la "perica" al carrer Maria Gimferrer.


    Pare i fill baixaven cada dia a Barcelona i feien el repartiment primer a peu i després amb bicicleta fins que, en arribar l'època dels vehicles a motor, van comprar una "Guzzi". Era un tricicle motoritzat, amb una caixa de càrrega al davant.
  Al poble el repartiment el feien a peu, amb un carretó. Quan van poder permetre-s'ho, van comprar una burra, la Perica.
  Aquesta burra, juntament amb el burro que tenien a Cal Caranyes van ser els encarregats, durant molts anys d'inaugurar la desfilada del dia de Sant Antoni Abat. 
  En morir va Perica, la família va decidir comprar un cavall a Barcelona per a tibar del carro, però va resultar que "el Moro" era un cavall de ciutat i havia caminat sempre només damunt l'asfalt, així que en començar a caminar pel carrer Gran, amb el paviment de terra, al cavall se li va trencar la girada, es va encabritar de mala manera i no hi havia manera d'aturar-lo. Sort n'hi va haver dels carreter de Cal Moll que estaven molt avesats a tractar amb el bestiar i el van poder reduir.
  Així que aquella va ser una molt mala inversió per a la família que van decidir que era molt més manejable el ciclomotor que utilitzaven per Barcelona, així que van decidir de comparar-ne un altre per a fer el repartiment de paquets pel poble.

  Hi ha algunes anècdotes per a recordar.
  Un cop, el pare Suau va haver de baixar a peu a Barcelona perquè li havien arribar uns document molt valuosos i ell s'havia compromès a fer-los arribar.
  Durant la guerra civil van viure situacions difícils que els haguessin pogut costar més d'un mal de cap. Una vegada van portar, amagats al fons d'un carro, un matrimoni barceloní que eren els propietaris d'una empresa al nostre poble. Una altra vegada van haver de portar alguna de les monges de "La Cuna" que, per la situació del moment, s'havia trobat en un mal pas.

VALL I VILADÉS, PERE
Entrevista de El Breny, a Pere Vall.





EL GREMI

 L'any 1982 el Gremi de Carreters i Cansaladers va instal·lar a la placeta que hi ha al final del passeig Pau Casals, al costat de l'estació de la RENFE, el monument al cavall. Amb una inscripció on es llegeix:  "En homenatge al cavall, fidel amic de l'home"
  L'escultura la va fer l'empresa Foneria Solves, prenent un cavallet de cartró per a fer el motlle del cavall.
  A l'acte d'inauguració hi van assistir els fundadors d'aquest gremi.




El Breny, número 78.

  Anys més tard, el dia 8 de març del 2014, en Clemente Cañadas, ajudat per uns companys, col·locava la llosa que ell mateix havia elaborat, en motiu al centenari de la fundació del gremi.



  


  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada